a vegades grises,
a vegades clares,
cauen incessables.
I canvien les tardors
que acaronen el temps
que indefugible corre.
I nosaltres, expectants,
veiem passar fullatges,
neu, flors i calor.
I mirem com les orenetes
segueixen el seu vol.
I restem aquí,
sense adonar-nos,innocents,
que nosaltres seguim aquí,
quiets, en el punt de partida.
Sempre al mateix maleït punt de partida. Sempre buscant un camí nou que de torna a semblar el bo, el millor i pam! Caiem i tornem a començar!
ResponEliminaSort tenim de la experiència i de les vivències viscudes que marquen la diferència entre dos punts iguals amb valor temporal diferent i dos punts iguals en el mateix moment :)
ResponEliminaPer mi el temps és com una moneda que es gasta, que invertim si volem, en viure moments. Potser seguim al mateix lloc que abans de invertir però de ben segur que de una manera o una altre no som els mateixos :)