14/10/12

El calaix dels poemes III

Amagant-me d’una mirada perduda
veig passar l’absència d’un record;
no l’anhelo, ans el respiro llunyà.

Com un íntim desig que se’n va anar
i tan sols va deixar una dolça mirada;
no l’anhelo, ans el visc encara.

Recullo del passat la flor despullada
d’una màgica utopia.

(09/01/08)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada