1/10/12
De noche
Es de noche y veo luces difusas. Algo oprime el ambiente y no me deja respirar. Quizás es el choque entre esos dos trenes. Veo rayos, chispas, y un humo espeso. Quisera ver más allá, pero aún no puedo. Quisiera ir de puntillas por la vía hasta el horizonte, pero antes debería abrocharme los zapatos. Pero aún no puedo. Quizás otra noche.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hi ha fum que ho dificulta tot i en aquest cas, la decisió potser més comú és esperar a que la boira s'escampi i et deixi veure quin és el camí que vols seguir (on és l'horitzó). Mentres prens la teva decisió, queden llargues nits que pots compartir amb una servidora o amb d'altres personatges estranys que la vida hagi posat al teu camí...
ResponEliminaEscriu més, explota, és la millor teràpia!
De la teva etílica amiga,
Sandra
De la teva companya de camins etílics i no etílics, gràcies pel comentari :)
ResponElimina