Retorn

Va tornar a aquell indret que ara restava totalment cobert per la boira. Aquell antic paisatge que li havia encongit el cor tantes vegades ara s'amagava rere una imatge desoladora, apagada. Es va asseure on pogués contemplar bé tota l'escena, des de l'escorça dels arbres més propers fins la línia confosa de l'horitzó, on el sol havia deixat de lluir temps enrere. Aquell horitzó que un dia el dolor va anar desdibuixant i que va convertir tot allò tangible en ombres. Però ara sentia que podia tornar a palpar-ho, a distingir els matisos. Podia veure, talment un miratge, la silueta d'un antic jo vessant llàgrimes d'impotència davant el paratge que esdevenia cendres, sota la llum que s'amagava cansada de fingir que il·luminava una perfecció inexistent. I va tornar a plorar per aquell jo passat, intentant consolar-lo des de la llunyania, ensenyar-li el camí que no veia.

Es va eixugar els ulls i va aixecar el cap per poder recórrer tota la imatge que es projectava. Va observar, a pesar de la foscor, la imperfecta harmonia amb què tots els elements es complementaven. Els colors havien abandonat aquella escena, així com els contrastos i tota senyal de vida. Però inexplicablement el buit de tot allò que mancava omplia aquell indret. Va estendre els braços i va empassar-se una glopada forta d'aire, i va sentir com la buidor impregnava els seus pulmons, com l'embolcallava per complert. I en aquell moment va deixar de tenir por. Ja no sentia aquell dolor punxant que tants cops li havia regalat aquella absència. Si havia tornat era per reconciliar-se amb ella, per explicar-li que no volia tancar més els ulls. Formava part d'aquell paisatge, d'aquella llum que ja no hi era, d'aquells colors que havien fugit. Aquella absència els feia constància. I per això no volia odiar-la, ans volia conviure-hi, poder tornar a aquell punt de la seva existència i poder somriure. Estar orgullosa d'haver descobert que el món amaga indrets que tenen el poder d'engrandir-nos, de guardar tots els nostres somnis. Sabia que en algun punt del temps allà seguien les seves il·lusions, expectants, plenes de força. Esperant no ser oblidades en aquell precís instant. Cridant fort.