Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.
(Joan Manel Serrat)
Les petites coses...què importants que son! Ja ho deia la senyoreta amelie...s'han de disfrutar perquè realment són les que vivim durant el dia a dia. Algú desconegut que et somriu pel carrer, un bonic missatge de bona nit, una abraçada inesperada, trobar-te o parlar amb algú que fa temps que no veus i veure que moltes coses segueixen igual...i així milers i milers de coses que van sumant. I avegades no valorem tot això esperant la gran felicitat que potser pensem que ens ha de portar algun fet i que després no ens omple tant com esperavem. No ploris per no veure la lluna, les llàgrimes no et deixaràn veure les estrelles...havia de deixar el meu toc "frasorial", jaja.
ResponEliminaBé, viam si agafa ritme el bloc! Podria ser un propòsit pel nou any, no? :)
Un petó maca!!
Ohh! Aquesta cançó la vaig penjar al meu ja difunt fotolog fa molt temps. Qué maca que és :)!
ResponEliminaNo sé perquè ens costa tant gaudir de les petites coses, viure els moments tal i com venen i no estar esperant sempre situacions idíliques...Quan he vist de que anava aquesta actualització he pensat en dues cites d'aquestes que vaig salvant quan llegeixo. Les dues són de llibres que et resultaran familiars jeje
"Así,las personas no tienen prisa,no precipitan los acontecimientos con acciones incosncientes.Saben que lo inevitable se manifestará,que lo verdadero siempre encuentra una manera de mostrarse.Cuando llega el momento,no dudan,no pierden una oportunidad,no dejan pasar ningún momento mágico porque respetan la importancia de cada segundo"
Once minutos- Paulo Coelho
i...
Com és la vida? Que estrany que es fa quan no estem distrets, quan no tenim tanta pressa, quan ens sabem aturar. I somriure. I entendre-ho. I tancar els ulls. I fins i tot sentir els segons que transcorren per sobre nostre. I saber-los viure tots al màxim. I assaborir-los amb un somriure, amb una preocupació, amb una esperança, amb un desig, amb claredat, amb qualsevol cosa. Però assaborir-los. Assaborir-los a consciència...
Perdona si et dic amor- Federico Moccia
Un petó i vull un megacomentari igual de llarg en alguna actualització meva!
P.D: Grans Improfighters!
:) gràcies pels 2 comentaris
ResponEliminaàlex, si k és veritat k sovint ignorem aquestes petites coses i esperem alguna cosa gran i absoluta k després ens adonem que no pot ser-ho si ens hem deixat els petits detalls. maca frase :P, típic àlex jaja
sandra, dos cites maques i adients d dos llibres k koneixem b (jo el segon a mitges xo shhht! :P)
un petó, i sisi, aquesta te la tornaré :)
Ualaaaaaaa ho sento hahahaha fa tres dies que et vaig dir que et comentaria, pero es que no se que va passar, que estaba pensant en altres coses xD bon rotllo
ResponEliminaNo se ben be que dir sobre les petites coses...
...pero amb un somriure en tinc prou.
:)
hahahaa vale soc el yesid.
ResponEliminaCrec que el text que ens ocupa es refereix a una situació quotidiana especial, normalment, no apreciem els petits detalls com un somriure, una mirada o conversar amb algú. Son coses que fem perquè ens agraden, fets que realment de vegades son el nostre desig, i ni tan sols ens n'adonem; trobo que és trist no saber valorar el simple fet de que una persona et miri, i per això, jo mateix, intento corregir-me dins el trontollant mon d'estímuls que conformen la meva vida, i intento aprendre a assaborir cada moment sense importar el temps que duri.
ResponEliminaPossiblement, la situació projectada en les línies que encapçalen avui el blog mostra com petits records perduts en el nostre camí per la vida, escampats per les nostres rutines diàries, ens fan patir amagats rere les portes de la solitud.
La meva cloenda pretén ser la que digui que encara que ploguin miracles, el passat no tornarà, que hem de refer-nos als canvis, hem de recordar que les coses tenen sempre més d'un punt de vista.
I que si una imatge val més que mil paraules, un somriure val més del que hom pugui imaginar.
Dan||