Sólo la casualidad puede aparecer ante nosotros como un mensaje. Lo que ocurre necesariamente, lo esperado, lo que se repite todos los días, es mudo. Sólo la casualidad nos habla. Tratamos de leer en ella como leen las gitanas las figuras formadas por el poso del café en el fondo de la taza.
Tomás apareció ante Teresa en el restaurante como la casualidad absoluta. Estaba sentado junto a un libro abierto. Levantó la vista hacia Teresa y sonrió: “Un coñac”.
En ese momento sonaba la música en la radio. Teresa fue a la barra a buscar el coñac y giró el botón de la radio para que sonase aún más alta. Reconoció a Beethoven. Lo conocía de cuando fue a su ciudad un cuarteto de músicos de Praga. (…) Desde entonces Beethoven se convirtió en la imagen del mundo al otro lado, del mundo que deseaba.
Mientras llevaba el coñac a Tomás desde la barra intentaba interpretar aquella casualidad:¿cómo es posible que precisamente mientras le lleva el coñac a ese desconocido que le gusta, oiga a Beethoven?
No es la necesidad, sino la casualidad, la que está llena de encantos. Si el amor debe ser inolvidable, las casualidades deben volar hacia él desde el primer momento."
Fragment de La insoportable levedad del ser (Milan Kundera)
M'encanta. Suposo que és fàcil veient de què tracta, no? Jejeje.
ResponEliminaExisteixen? Ténen algun sentit? Crec que per qui hi cregui poden ser quelcom molt important. Tot i que a vegades, quan desitjes alguna cosa amb molta força és difícil no intentar associar qualsevol petita casualitat que ens trobem amb allò, amb el sentit que pot tenir. Per això crec que són bastant perilloses, són com una droga, i s'han de prendre en la seva mida...sinó es possible que ens obsessionem amb alguna cosa que no té ni cap ni peus.
Venga va, después de estar pensando durante 10 minutos que escribir, no se me ha ocurrido nada hahaha
ResponEliminaLo único que te digo es que por culpa de una casualidad, un día, perdí a la persona que pudo haber sido el amor de mi vida...
me he dado cuenta que el destino, hace que la vida se convierta en una cadena de casualidades, con el único objetivo de encontrar a aquella persona que realmente te hace feliz
...pero ahora estoy seguro de que aquella casualidad fue lo mejor que me podría haber pasado
PD: no sabia que escribir me ha salido solo hahah
PD2: choca esos 5, buen rollo :)
para haberte salido solo está bastante bien jaja, y deja de esconder tu identidad!
ResponEliminame presento, soy el anònim, encantado de conocerte.
ResponEliminajajaja.... igualmente yesid xD
ResponEliminaNo m’acava de convencer. “ No es la necesidad, sino la casualidad, la que está llena de encantos” crec que dona massa importància al fet aleatori, per descomptat que no deixa de ser sorprenent, si que és cert que el moment pot ser màgic i un bon record digne de ser guardat, com una anècdota. Però més enllà del punt “irracional” si li vols dir, hi ha tots els motius pels que realment la relació és possible, tots els motius pels quals t’agrada aquella persona i no una altre doncs el fet aleatori es tan aleatori per un com per un altre, però els valors i en general les característiques d’aquet algú haurien de tenir molt més pes que una mera coincidència. Un seguit de aparentment “bones” coincidències pot acabar en desastre per què amaga la veritat de cada u.
ResponEliminaUna altra cosa, és en la vida diària. És cert que la monotonia ens mata lentament així que és feina nostre viure nous reptes que donin lloc a aquestes buscades casualitats tan necessàries! Ens hem de moure! (i parla el que està tancat estudiant a casa V_V aish...)
No soc home de gaires paraules, pro estic d'acord amb lalex, potser les casualitats que pensem en el nostre cap es poden relacionar amb els desitjos.ben mirat, tot son casualitats que nomes depenen del nostre criteri en aquell moment per ser valorades. o no...
ResponEliminaTombar una cantonada, sentar-se al costat d'algú a l'autobus o visitar una pàgina d'internet, poden arribar a ser fets que es desenvolupin de manera inimaginable, i darrere dels quals, pot estar esperant-nos tot un mon.
Potser tot es cosa d'interpretació, potser es així perque no podia ser d'altra manera, o potser hi ha una força omnipresent que ens dirigeix a trobar-les(no ho crec xD), sigui com sigui, penso que poden arribar a ser meravelloses. I desastrosses també,clar.
Wenu k m'estic enrrotllant massa i jo no tinc criteri per commentar aquestes cosses xD, apa dew xDD
Respecte això que depenen del nostre criteri tinc un altre fragment del llibre que en parla, aviam si el penjo perquè també està força bé :)
ResponElimina