Eternitat

(Rememorant vells poemes que guardo per aquí però que sempre tornen d'alguna manera)

Dins un pou sense fons
Cau l’ànima melangiosa
Silenciada pels minuts
Que un a un la consumeixen.

Es tanca el camí.
Mor el retorn.

I mentre la foscor l’acarona
Submergint-la en el passat
L’envaeix un sentiment
Obscur i alhora gratificant.

Crida l’oblit.
Mut el record.