Incomprensions

Fugaç l'estel
cau arreu,
gira, s'amaga.

Res resta quiet,
quietud en remar,
riure, restar callat.

Comença l'esclat,
sobtat. Desapareix
el somni cercat.

Prem fort l'impuls,
creure cau en desús,
prendre el camí obtús.

***

M'aferro a l'aire dens
del romandre quiet,
recorro l'aspre retret
que forja el meu ens.

M’enfonso en l’hivern,
cec és el verb punyent,
sec a l'esquena del meu seny.

Tranquil el record ferm
que el present trenca,
recordo el tranquil fer
de l'ànima plena.

***

Però dins la cova
el silenci no es corromp
tan fàcilment.

Perdo la por d'esperar.