Buit d’absència
Un crit apagat
Trenca el silenci del matí
I ressona dins l’infinit
D’aquests cors devastats.
Els somnis desfets
Desperten al món dolgut
I recorden al uníson
Que la felicitat ja és molt lluny.
I les ànimes s’esllavissen
Mentre els cors ja no senten...
Res tornarà a ser,
Els camins ja estan fets,
La soledat sols travessa
Els murs més estrets.
I les ànimes s’esllavissen
Mentre els cors ja no senten...
Aquest cop
La sang que els uneix
Brotarà d’entre els plors
Per desaparèixer en la foscor.
Aquest cop
S’enduran els seus anhels
I deixaran un buit d’absència
On mai seran complerts.
(Abril '05)
primens en comentar XD per un cop k entro.. kina sort k tinc ^^ xd, MASSA TRIST jo men se una d millor, i vulguis k no sembla mentida, pro acava funcionant! al mal temps bona cara :) no es pot ser feliç sense semblar q ho ets xdd axi k si un ho sembla, puder en aproparem una mica mes a la utópica finalitat del camí ;) Danny's filosofy xdd
ResponEliminaespero que ningu analitzi el meu comentari, perque l'he escrit sense pensar gaire i puder si n'hi donem voltes hi trobem alguna cosa en que hagi ficat la pota, osigui k no el llegiu amb massa interés okei? xd un petó helena^^