Etern Anhel
Dolç abís d’absència
que amb un deix de melangia
omples tots els buits.
Lenta musicalitat,
pas del temps,
i tu no hi ets.
Fulls en blanc
i una maleta a mig fer.
Quan arribaràs?
***
Lenta musicalitat
i una melodia lligada
al compàs del vent.
Fulles que es desprenen
amb pes d’agonia
i melangia d’hivern,
com espectadores
d’un acte infinit
del teatre del temps.
***
Lenta musicalitat,
parlar de mi, de tu…
i encara no sé qui ets.
Utopia de contes incerts,
somnis de tinta i paper,
narradors de la bogeria.
Només un esbós, un vers,
o rescatar-te, si s’escau,
de la fantasia.
***
Lenta musicalitat,
i tanmateix la melodia
no es pot aturar.
L’essència de concloure,
l’esperança de romandre.
Demà potser arribaràs.
Podria adoptar-lo per mi mateix, aix...
ResponEliminaEp!!
ResponEliminaGran escrit, ja t'ho vaig dir en el seu dia :). I res, què dir de la felicitat?? Doncs que va i ve, i encara que tinguessim tot el que volem, seguiria anat i venint. Així que toca intentar estar feliç quan la felicitat esta de vacances, perquè es pot segur!!
Apa, que vagi molt bé el viatge!! Et trobaré a faltar segur!! Almenys fins que no marxi de colònies, allà amb els nens ja serà diferent, jajajajaja ;). Un petonàs!!
Molt bon escrit, es bufó jeje ;). Aixx la felicitat, es un vaivé d'emocions i sentiments que es rodeja en tot moment, tot i que algunes vegades està més a prop nostre i dd'altres que s'allunya més, però encara que no ho sembli sempre està.
ResponEliminaEspero que estigui al teu costat durant la travessada del pacífic i tot plegat ok??
Cuidat molt per aquelles terres de déu, un peto!!
El què ens faltava!
ResponEliminaUna fíber ensucrada ;)
Miquel